domingo, 6 de noviembre de 2011

Ara que científics com el psicòleg Richard Wiseman s'endisnen en aquest camp, s'ha descobert el que li passa a la gent per dins quan es comporta d'una manera determinada. Més d'un lector es preguntarà: <<És possible que durant milers d'anys ens hàgim prodigat menys en compliments que en acusacions, sense saber que així destruíem la convivència d'una parella o d'una societat?>>. Ara resulta que, després d'anys investigant les causes de la ruptura d'una parella, es posa de manifest que el percentatge de les que es dissolen és molt més alt quan un dels membres és extremadament gasiu pel que fa als compliments i li costa horrors admetre: . Ara més, segons Wiseman, hi ha una gran bretxa entre el que els homes creuen que els agrada a les dones i el que a elles els agrada de debò o viceversa, perquè no ho expressen. Els homes es pensen que les dones volen un paio generós, amable, atent, però, de fet, les dones diuen el contrari: volen algú que sigui valent. I passa exactament el mateix amb els gestos romàntics: alguns dels experiments de Wiseman demostren que els homes es pensen que com més el valorarà, i això no és així en absolut. És la intenció el que compta per a les dones, no el preu del regal.


Que consti que els mateixos experiments estan fent aflorar una sospita centenària. No serveix de res mentir i buscar maneres sibil·lines de fer creure a l'altre que compartim el seu criteri, si estem a anys llum de fer-ho. Quan els consultors de parelles problemàtiques aconsellen més pudor, fórmules maquilladores que disfressin la situació real o sobreentesos subliminars, no aconsegueixen enganyar ningú.


Com això és així, resulta inevitable preguntar-se pels efectes socials del fer que la meitat de la població sempre atribueixi a la resta raons infundades, astutes, perverses, interessades per explicar el seu comportament. És molt difícil no arribar a la conclusió que aquestes paraules tenen un gran impacte en lament col·lectiva i acaben dividint la societat en dos bàndols irreconciliables.


Dir el que pensem, Eduard Punset


Excuses per no pensar